Sitges 2016. Dia 9

Dia 1Dia 2Dia 3Dia 4Dia 5Dia 6Dia 7Dia 8 – Dia 9

DISSABTE 15 D’OCTUBRE DEL 2016

mal dia final per a un bon festival

8:45 A // The Limehouse Golem. 3. on vam perdre l’intriga?
Les pel·lícules d’intriga bones tenen aquella aura de misteri i trenca-closques que ens enganxen i ens mantenen dubitatius fins que el misteri es resol.
The Limehouse Golem no n’és una d’aquestes. El seu guió d’intriga està mastegat, és previsible i va ser totalment incapaç d’enganxar-me en cap moment. Però això no és tot, perquè per acabar-ho d’adobar, la seva realització es veu cara però es podria valorar amb un trist insípid baix.
Fàcil i visiblement encarada a grans audiències sense ganes de pensar, The Limehouse Golem ho té tot per triomfar.

11:00 A // Voyage of time. 4. salva-pantalles.
Després de passar pel Festival de Cannes, en Terrence Malick (Badlands, The thin red line, The tree of life) ve a Sitges a presentar Voyage of time i deixar-nos amb un bom pam de nas.
I és que els magnífics i irrepetibles primers quinze minuts de The tree of life es converteixen ara i aquí en una hora i mitja d’imatges boniques que acaben caient en el total ridícul i convertint-se en exactament el contrari del que vol ser: la buidor argumental.
Quina llàstima.

17:30 A // Arrival. 5. preparant al món per la vinguda dels heptapalòpodedòpodes ensucrats.
Després de passar per Venècia i Donostia, la nova pel·lícula de Denis Villeneuve (Enemy, Sicario) aterra per sorpresa al festival.
L’entusiasme, però, no es veu recompensat: Arrival intenta ser un digne deixeble de Contact però cau en un bonisme neutre i intranscendent perquè abandona parts importants del relat original de Ted Chiang per poder-hi incorporar sucre. Sucre i més sucre.

23:00 * // For the love of Spock. 6. llarga i pròspera vida.
No hi ha millor manera d’acabar el festival que amb en Sr. Spock. O, més ben dit, amb en Leonard Nimoy.
Convertit en una icona de la cultura pop, el documental que el seu fill li dedica intenta passar tant pels bons com pels mals moments, trenant una història on deixa clara tant la seva intel·ligència per convertir el seu personatge en immortal com els problemes familiars que el portarien (això és collita meva) a dirigir l’Star Trek de les balenes.
El millor, la redempció final i el ressorgiment del personatge i l’esperança amb les noves entregues dirigides per JJ Abrams. El pitjor, no aconseguir destriar el gra de la palla, o dit d’una altra manera, mirar el personatge des d’un punt massa subjectiu, tot anteposant la relació pare-fill a la Kirk-Spock. Quan està clara que la que volem és la segona.

Un festival de notable

Si bé al Sitges 2016 hi ha estat complicat trobar joies, és innegable que el nivell general ha estat més alt que en altres ocasions.
El repartiment de premis, però, desvirtuen una mica un festival on des de fa anys no hi ha una clara guanyadora. Al meu parer, les estratègies per deixar a tothom content i repartir els premis al màxim deixen al públic en un punt d’indecisió sobre què ha de veure. És innegable per exemple que The Handmaiden (només premi del públic) és molt millor que Swiss Army Man (guanyadora del festival) en pràcticament tots els aspectes. O que el premi a la millor direcció a Train to Busan podria haver fet també molta més justícia caient en Park Chan-wook.
Però aquest potser és només un altre símptoma d’un Sitges que canvia. La quarta sala, la Tramuntana, ja s’ha convertit, per comoditat i programació, en la segona. El nou funcionament de les acreditacions de premsa és un èxit notable però hauria de permetre canviar les projeccions durant el mateix dia. Però si de veritat volen que el festival canviï, haurien de fer el favor de treure el bocapà del costat de l’Auditori i posar-hi algun lloc on fessin menjar comestible, encara que fos al mateix preu abusiu.
Però -tot i l’esport de queixar-me- el festival es fa gran. El cartell del costat de l’entrada indicant -en anglès- que és el festival de cinema fantàstic número 1 del món és una clara senyal d’on es vol apuntar.
Encara queda molt de camí per fer per aconseguir que Sitges sigui veritablement un festival influent i on els productors hi portin les seves apostes per poder comercialitzar de la millor manera possible. Però l’edició de l’any que ve ja és la 50 i tindrem un padrí important com en Guillermo del Toro. Espero sorpreses notables, i és que de senyals d’intentar travessar fronteres no en falten, penetrant allà on no ha estat mai ningú.

Llistes finals

Les millors

1. The handmaiden
2. The neon demon
3. Trash fire
4. Under the shadow
5. Colossal
6. I am not a serial killer
7. The autopsy of Jane Doe
8. Eyes of my mother
9. La región salvaje
10. Swiss army man

Mencions especials

Doroga k zvezdam
Planeta Bur
Terrore nello spazio
Star Trek: The motion picture
A dragon arrives!
The wailing

Decepcions

Melanie, the girl with all the gifts
Raw
The greasy strangler
Arrival
Voyage of time
Salt and fire
Train to Busan