Sitges 2016. Dia 8

Dia 1Dia 2Dia 3Dia 4Dia 5Dia 6Dia 7 – Dia 8 – Dia 9

DIVENDRES 14 D’OCTUBRE DEL 2016

hi ha dies que els salven en NWR i els pops

8:15 A // The neon demon. 8. bellesa.
Esperar en Nicolas Winding Refn (Valhalla Rising, Drive, Only God forgives) sempre té una part de plaent i de masoquista, exactament com les seves pel·lícules. A The Neon Demon, que s’endú el premi del Jurat de la Crítica, ens endinsa en un món estètic corprenedor per preguntar-nos si el que estem veient és tot el que de veritat importa.
Ell ens dirà que sí, però com amb tot el relat de la pel·lícula, potser en Nicolas també ens està enganyant.

10:30 T // Prevenge. 6. avui en dia tothom es venja.
Hi ha moltes maneres de passar comptes amb el passat i Prevenge en tria la perillosa. La d’una dona embarassada que segueix les ordres de la filla que porta al ventre per tal de venjar la caiguda de son pare.
Plena d’humor negre i situacions inversemblants, Prevenge ens fa jugar a descobrir qui es venja de qui i com a premissa inicial cal dir que ho fa de meravella tot sent capaç d’omplir de gràcia i significat tot un dolor profund i estrany.
Llàstima, però, que la premissa no doni lloc a res més perquè si ho hagués fet no li hagués calgut explicar l’inexplicable.

12:30 T // La región salvaje. 7. tako hentai.
Diuen pràcticament totes les històries d’amor que aquest és imprevisible. Però cap és capaç de demostrar-ho.
Per sort, però, arriba La región salvaje i ens explica com de molt els humans ens volem sentir estimats. I ens ho deixa tan clar que per demostrar-ho només necessita un pop. Un pop extraterrestre.
Un pop que ens estima i ens fa mal, en el qual pensem durant tot el dia i que ens fa fugir de la lletja realitat tot deixant-nos marcats per sempre. Un pop com la vida mateixa.

16:00 R // The master cleanse. 4. ninotets simpàtics.
No hi ha gaire cosa a dir quan una pel·lícula que intenta explicar la història dins d’una secta no aconsegueix explicar una història dins d’una secta, quan una pel·lícula que intenta tirar endavant una història d’amor no aconsegueix tirar endavant una història d’amor i quan una pel·lícula té un parell d’actors de l’alçada d’un campanar i els aconsegueix fer caure dins del tedi d’un guió que es queda a mitges de tot.
Sort, però, dels ninotets. The master cleanse sense ninotets estaria condemnada definitivament a l’ostracisme però amb ells s’hi queda també a mitges, de condemnada. Quina pena i quin dolor.

20:45 P // Terrore nello spazio. 8. italians espacials.
Arriba a Sitges la versió restaurada (en part per Nicolas Winding Refn) del Terrore nello spazio de Mario Bava.
La pel·lícula en sí podria no ser més que un capítol llarg d’Star Trek, que s’havia estrenat dos anys abans als Estats Units. Fins i tot part de l’argument i les formes de vida podrien estar extretes d’un dels seus episodis i certs aspectes del final ja s’havien vist abans a The twilight zone.
Però reduir-la d’aquesta manera no explica com pot ser que Terrore nello spazio sembli una preqüela d’Alien o que aparegués un guió així al cor d’una Europa que necessitava ser despertada -ciència-ficcionalment parlant-.
Mario Bava pot haver begut de moltes influències però el que de veritat ens importa és que la pel·Lícula també és capaç de crear-ne. I una vegada ens n’adonem de la seva veritable dimensió, Terrore nello spazio és una aventura de planetes inhòspits, extraterrestres estranys, aparells futuristes i enigmes incomprensibles completa i fascinantment mervellosa.

1:00 R // Sadako vs. Kayako. 4. greatest hits.
Mai he estat gaire seguidor del terror japonès. Suposo que hi vaig caure als anys 90 quan el boom de l’estrany cinema asiàtic va arribar a Europa però de llavors crec que només en recordo les bones pel·lícules que va fer en bo d’en Miike.
Suposo que aquest desinterès inicial em fa perdre certs escrúpols i aspectes crítics, cosa que deu convertir-se en l’única raó que em fes gaudir mínimament de Sadako vs. Kayako, una mena de grans èxits del cinema japonès units tots en una mateixa pel·lícula. I és que si me l’hagués pres seriosament i no me n’hagués pogut enriure com vaig fer, aquest engendre no passaria cap mena de prova del cotó del terror amb cara i ulls. O cabells llargs damunt la cara.