Sitges 2016. Dia 7

Dia 1Dia 2Dia 3Dia 4Dia 5Dia 6 – Dia 7 – Dia 8Dia 9

DIJOUS 13 D’OCTUBRE DEL 2016

cadàvers sensibles

8:15 R // Fear, Inc.. 6. referències i més referències.
Crec que puc generalitzar dient que als que ens agrada el cinema gaudim trobant i reconeixent referències de les pel·lícules que adorem a altres pel·lícules.
Fear, Inc. juga al joc d’ensenyar-nos tot un plec de referències de les seves influències i en part se n’ensurt fent-ho: és capaç de divertir-nos i causar-nos certa metasatisfacció.
El problema, però, és que tota aquesta referència és tan literal que, sense ella, la pel·lícula es quedaria totalment despullada. I no és que tingui gaire en contra de la superficialitat, perquè també pot ser gaudible. Però superficialitat també pot voler dir, com en aquest cas, que l’oblidarem igual de ràpid i bé que l’hem gaudit.

10:00 R // I am not a serial killer. 8. pobles petits amb monstres grossos.
Les estructures d’allò que en diuen cinema independent fa temps que intenten abraçar també el fantàstic però fins ara no se n’havien acabat de sortir. I am not a serial Killer, que es va endur el premi de la secció Panorama Fantàstic, segueix les passes d’un jove asocial mentre lluita contra sí mateix i un assassí misteriós que atemoreix el seu poble.
Senzilla i amb les bones actuacions de Christopher Lloyd i Max Records, es fa tensa i molt gaudible.

12:45 * // Swiss army man. 7. barroerisme com cal.
És innegable que Swiss Army Man té aquella màgia especial que farà que la recordem durant molt de temps amb un afecte estrany.
Morts, pets i completa associabilitat dins d’un conte irreverent on en Daniel Radcliffe fa molt bé de cadàver (i s’endú el premi a millor actor) i en Paul Dano sap donar el toc perfecte d’irrealitat a tota una declaració de frustració i solitud.
La pel·lícula, però, es dilueix quan surt de la seva zona de comfort i intenta explicar alguna cosa més profunda que no pas el que ens deixen veure. Una llàstima, perquè aquí i més que mai, ensenyar l’altra cara de la moneda i ensenyar-la bé hauria fet de Swiss Army Man quelcom realment gros.

18:00 * // I tempo felici verranno presto. 4. llops?
Arriscar amb l’estructura narrativa sol portar a sorprendre l’espectador. Potser amb una bona idea, potser amb estupefacció o amb desconcert, solem graduar el nivell d’èxit associat al risc amb certa benevolència. Sempre que hi hagi risc i no presa de pèl.
A I tempo felici verranno presto, el risc porta al desconcert i, per molt que l’autor vulgui explicar moltes coses, acabem perduts en un mar d’errors narratius. Però aquest mar d’errors i desconcert tenen una vessant positiva per a aquesta història de llops i guerres que salta temporalment allà on es creen els mites: un misteri boirós i estrany que la salva de la crema.