Sitges 2016. Dia 5

Dia 1Dia 2Dia 3Dia 4 – Dia 5 – Dia 6Dia 7Dia 8Dia 9

DIMARTS 11 D’OCTUBRE DEL 2016

necessitem més àvies

8:15 R // Anguish. 3. dones.
Noies mortes que es posen al cos d’altres noies. Possessions. Famílies destrossades. Un drama familiar que s’aguanta inesperadament mentre la noia que serà posseïda calla i s’empassa tot el terror en silenci.
Però tal i com temíem, poc després tothom es posa a cridar i la màgia desapareix tot convertint-se en el més normal dels clixés.

12:15 T // Trash fire. 8. telepredicadors.
Ha arribat un moment en el qual trobar una pel·lícula que s’aguanti permanentment en una cosa tan bàsica com els seus diàlegs s’ha convertit (potser) en missió impossible. Però Trash Fire apareix aquí per desmentir-ho amb un protagonista amb greus problemes de socialització que és obligat per la seva parella a retrobar-se amb la família de la qual va escapar. Foc i àvies meravellosament terrorífiques ho acaben d’arrodonir.

14:00 P // Doroga k zvezdam. 8. propulsors russos.
Comencem una doble sessió de pel·lícules de ciència-ficció russes amb aquesta joia del 1958. Doroga k zvezdam és fascinant de dues maneres diferents. La primera meitat és un documental que ens explica de manera minuciosa com ha arribat Rússia a construir coets.
La segona, encara el futur i s’atreveix a intentar predir què en farà la humanitat, de tot aquest coneixement acumulat, i com conquerirà l’espai.
I per si això fos poc, el més meravellós és que cap de les dues meitats pren a l’espectador com a tonto. Condicionar les masses? potser. Informació? absolutament.

15:15 P // Planeta bur. 8. Venus és una festa.
Planeta Bur (1962) és una conjunció de planetes molt especial. Anys seixanta, desconeixença de l’espai però moltes ganes d’explorar-lo, masclisme sense filtres, dinosaures, robots, naus espacials, volcans, oceans per descobrir i l’exotisme d’un món que ens és llunyà.
Moltes d’aquestes coses poden ser ingredients dubtosos però que combinats amb aquestes ganes nostres de descobrir què passava a Rússia igual que els russos volien saber què passava a Venus, donen un resultat meravellós.

20:15 T // Lo chiamavano Jeeg Robot. 3. supergarrulos a l’atac.
Itàlia és un país que s’odia i s’adora a la vegada amb tot de raons vàlides per fer-ho.
A Lo chiamavano Jeeg Robot, un garrulo de pa sucat amb oli cau al riu Tíber i gràcies a uns residus nuclears molt mal amagats es converteix en supergarrulo, cosa que li dóna cert avantatge quan continua relacionant-se amb els de la seva mateixa mena.
Fins aquí, tot inesperadament bé. Aquesta és la part que adoraríem.
Però després ve l’odi i tots els estereotips retratats en una història esperpèntica que no té ni la decència d’acabar amb una bona escena d’acció.
Valoració final: em faltaven unes quantes cerveses.

22:30 T // Psycho Raman. 6. copycat.
Després de Gangs of Wasseypur, en Kashyap ens endinsa en la història d’un assassí en sèrie que té una personalitat peculiar i l’únic objectiu d’igualar un mite: un famós assassí en sèrie indi dels anys 60.
Autocomplaent i excessiva, la pel·lícula aconsegueix el meritori fet de jugar al mateix joc que el seu menyspreable protagonista mentre tot es va podrint al seu voltant i va pujant el volum de la música electrònica.

1:00 T // 31. 6. entreteniment adult.
Torna en Rob Zombie i torna amb un joc molt bàsic: posar a uns estrangers dins d’una trampa.
Però no una trampa qualsevol, sinó una amb nivells, nans nazis, serres mecàniques i canibalisme dissimulat.
Amb molt bones declaracions de principis i personatges molt carismàtics, 31 no és més que l’encreuament entre Tzameti i Saw. Cosa que no té absolutament res més de dolent que fer-nos recordar que les referències eren més rodones.