Sitges 2016. Dia 2

Dia 1 – Dia 2 – Dia 3Dia 4Dia 5Dia 6Dia 7Dia 8Dia 9

DISSABTE 8 D’OCTUBRE DEL 2016

entre monstres, autòpsies i ombres

8:15 A // The love witch. 6. l’amor dels perillosos anys seixanta.
The love witch és capaç del millor i del pitjor. Ens presenta a una bruixa d’estètica perillosa però amb profunds problemes per trobar parella, el camí de la qual és ple de màgia negra, de descontrols hormonals inesperats i de morts sobtades, tot regat amb una meravellosa estètica i banda sonora seixantera.
El seu camí cap a l’amor vertader, però, es veu truncat per un seguit de repeticions de presentacions i situacions que fan que la pel·lícula s’acabi fent molt més feixuga del que caldria. The love witch és poc pretenciosa i divertida, però no sap trobar el moment idoni per parar de ser-ho.

11:45 R // Colossal. 8. molt colossal.
Torna Nacho Vigalondo i ho fa de manera espectacular. Colossal és un compendi de totes les bones idees que havia utilitzat a Los Cronocrímenes, Extraterrestre o Open Windows i pràcticament cap dels seus errors.
Així que aquesta història d’amor i venjança és plena de monstres gegantins, ciutats i relacions destrossades, bromes que els nostres pares mai entendran, cervesa, espai-temps interessants i lluites quotidianes per acabar d’entendre on és el bé i el mal entre tots nosaltres. Ho barregem tot bé amb un bon toc del millor Vigalondo i ja ho tindríem: diversió assegurada.

12:15 * // Under the shadow. 8. no oblideu renovar la cinta de les finestres.
Hi ha quelcom a Under the Shadow que ens ha captivat a tots: el seu terror no és ni llunyà ni fantàstic. El seu terror és el d’una guerra entre Iran i Iraq que s’endú vides, estudis i el futur a cop d’unes bombes que es queden a viure al nostre terrat sense que ningú s’atreveixi a tocar-les.
Premi Noves Visions One, Under the Shadow podria ser fàcilment una de les millors pel·lícules de terror dels últims anys si no fos perquè també n’és una de les millors pel·lícules bèl·liques i de retrat social d’un poble que lluita per sobreviure’s a si mateix, al masclisme i a la religió.

14:00 T // Shin Godzilla. 2. destruïm-ho tot.
No sóc fan incondicional de Godzilla però li tinc un respecte que crec que es mereix perquè (a part de ser un monstre adorable) amb els decennis s’ha convertit en el símbol de moltes lluites i moltes destruccions. En Godzilla sempre va ser una amenaça que la pròpia humanitat havia creat per destruir-se a sí mateixa i el seu missatge segueix tan viu que no sé com pot ser que al reboot de la saga hagi passat completament per alt aprofitar-ho.
Shin Godzilla és ridícula. I que no faci servir la base crítica del monstre només és un dels seus problemes. Shin Godzilla és un pamflet polític aberrant, propaganda humana/japonesa no dissimulada. Està antiquada i podria ser perfectament una producció de desastres de segona fila dels anys noranta. Sí, cinèfils que teniu un petit japonès que corre rere el monstre al cor: sento dir que ens han matat al monstre perquè Shin Godzilla ni té gràcia per enlloc ni per no tenir no té ni l’ànima d’en Godzi.

18:00 T // Sam was here. 5. buscant finals.
És obvi que, en la majoria dels casos, una bona pel·lícula necessita una bona idea. Sam was here la té: com a aquell primer capítol de The twilight zone, ens planta a un home perdut entre pobles de l’Amèrica profunda sense haver-hi manera de que hi trobi a ningú; però aquí hi sona una ràdio, culpable de tenir a la gent atemorida i tancada a les seves desastroses caravanes.
Però ha de ser molt frustrant, tenir la idea però no saber què collons fer-ne. Sam was here és la història d’un senyor que no va saber com acabar una història però va tirar la pel·lícula endavant. Va ser valent en la ignorància: el resultat final és covard perquè no s’atreveix a lligar res ni donar cap mena de resposta.

23:15 T // The autopsy of Jane Doe. 7. trencaclosques.
El món del terror és ple de convencionalismes i receptes que es van repetint pel·lícula rere pel·lícula i és precisament per això que quan apareix una variació ens emocionem. A The autopsy of Jane Doe, André Øvredal (Troll hunter) ens emociona sobremanera durant la primera meitat amb tot un seguit de pistes i descobriments que ens fan jugar amb un cadàver enigmàtic.
A la segona meitat, tot i ser més que correcta, la recepta es torna més convencional. Però per sort la bona feina ja estava feta i només caldrà recordar com de bé ens ho vam passar.