Sitges 2016. Dia 1

Comença el Sitges d’Star Trek. La celebració dels cinquanta anys del primer capítol de la sèrie serveix d’excusa per enfocar la mirada cap a la ciència-ficció anterior als anys seixanta, i en especial a la que es feia rere el teló d’acer.
Del festival, i més enllà del cicle de clàssics, n’esperem amb ànsies els retorns de Vigalondo, Herzog, Malick, Windign Refn, Miike, Park Chan-wook, Rob Zombie, i les noves pel·lícules dels directors de Manborg, Gangs of Wasseypur i Secretary.
Per contra, aquest any m’autolimito i redueixo al màxim les pel·lícules coreanes que he de veure (sempre les mateixes idees, sempre els mateixos esquemes i sempre dos girs de sorpreses que ja no sorprenen a ningú), i elimino del tot del meu itinerari el bo d’en Kiyoshi Kurosawa (les seves últimes pel·lícules el coronen com el rei de la pesadesa insignificant) i en Sion Sono (la seva irregularitat i les pel·lícules que va presentar al Sitges 2015 en demanen una pausa).
La resta d’itinerari el vendrem al millor postor i n’esperarem les sorpreses i desastres de cada any. Que comenci la diversió.

*Sitges 2015, Sitges 2014
**llegenda
ho:ra sala [A: Auditori – R: Retiro – P: Prado – T: Tramuntana – * cap de les anteriors] // pel·lícula. nota.

Dia 1 – Dia 2Dia 3Dia 4Dia 5Dia 6Dia 7Dia 8Dia 9

DIVENDRES 7 D’OCTUBRE DEL 2016

agafem-nos als contes

10:45 * // A monster calls. 7. no és tan fàcil explicar un conte.
En Bayona té molts detractors però ell, a poc a poc i sense fer massa soroll, va pujant graons del cinema comercial. Cinema comercial sense prejudicis ni menyspreu perquè el seu és del que s’ha fet amb ganes i detall. A monster calls pot ser inofensiva i un pèl irregular en la seva narració, però és innegable que, amb prejudicis o sense, la pel·lícula aconsegueix allò que d’altres (eh, Spike Jonze?) van ser incapaços d’aconseguir: explicar un conte. I explicar-lo bé.

13:30 * // Train to Busan. 3. stop zombies, stop ja.
Comencem amb la representació coreana i comencem, com era d’esperar, malament. Train to Busan, tot i endur-se el premi a la millor direcció per Yeong Sang-Ho i el premi als millors efectes especials, no deixa de ser una pel·lícula de zombies en un tren, plena de tòpics i sense cap mena d’interès més enllà d’una pretesa crítica política que al final es queda en ben poca cosa.

16:30 * // Tickled. 5. no fa pessigolles.
Entrar a cegues a Tickled és la recepta perfecta per a la frustració. Una pel·lícula sobre pessigolles ens atrau a tots però Tickled només utilitza les pessigolles com a excusa per parlar de quelcom més gros. L’ham funciona i només cal veure les imatges de la Competitive Endurance Tickling per començar-nos a excitar i esperar l’obra del segle. Malament. Tickled no és més que un reportatge periodístic sobre l’entramat financer i d’extorsió que hi ha rere les pessigolles. Res d’especial, però tampoc completament obviable. Quedeu avisats i emplaçats al proper trenta minuts sobre el tema.