Sitges 2015. Dia 9

DISSABTE 17 D’OCTUBRE DEL 2015

Gratacels

09:30 // Dormir a aquestes hores té quelcom d’estrany..

10:30 // The boy and the beast. 7. Baixón.
No és feina fàcil tornar després de la magnífica Wolf Children, però Mamoru Hosoda quasi aconsegueix fer-ho amb èxit. I diem quasi perquè si bé la primera meitat de The boy and the beast és excel·lent en tots els sentits possibles, quan en Kyuta ja ha après tot el que havia d’aprendre per saber defensar-se a la vida, tot va de baixada. I és una llàstima, però que aquest petit contratemps no ens faci defallir: The boy and the beast és màgica, divertida i entranyable; però per sobre de tot això, és la promesa de que al davant hi tenim un director de futur.

13:00 // La família em ve a donar suport moral amb un dinar entre pel·lícules.

14:50 // Cervesa al retiro.

17:30 // High-rise. 8.5. Estrats.
Ben Wheatley (Kill list, Sightseers, A field in England) creix a un ritme trepidant. Les seves últimes visions iròniques de la societat desemboquen de manera pràcticament perfecta en aquesta adaptació de l’obra del mateix nom de J.G. Ballard (Empire of the Sun, Crash).
Un gratacels ultra-modern funciona com una escala social on les classes altes dominen tots els pisos que tenen per sota seu fins que la lluita per la piscina ho fa rebentar tot. És llavors quan Wheatley desenvolupa tot el seu encant pertorbador i ens crea un escenari confós, metafòric i terrorífic on les diferències s’extremen i festa rere festa va desapareixent el poc que quedava en comú entre els pocs que estaven interessats en mantenir el sistema.

20:00 // Cacacola.

23:30 // Curt manipulant The shining. 0. Vergonya aliena a l’auditori.

23:35 // El club. 7?. Desubicació.
La pel·lícula sorpresa, penúltima pel·lícula del meu Sitges 2015, em té del tot desubicat. Esgotat i amb necessitat de gresca per seguir despert, em planten un drama argentí sobre les maquinacions d’una tenebrosa família argentina durant els anys vuitanta. La primera impressió és magnífica però pot més la son: prometo tornar-la a veure en condicions més favorables.

01:30 // Marató. Attack on Titan, part 1. 5. Crits patriòtics.
Mangues on, a les tantes de la matinada, els protagonistes no paren de cridar, no són una bona manera d’acabar Sitges per molt bona que sigui la base dels crits. Deixo la part 2 per una altra ocasió i em rendeixo.

04:00 // Acaba un Sitges 2015 amb molts bons moments, cap pel·lícula memorable i uns quants desastres enormes. El resum general, a Catorze.