Sitges 2015. Dia 6

DIMECRES 14 D’OCTUBRE DEL 2015

L’excusa es diu Pálfi

06:59 // F5, F5, F5, F5…

10:30 // Macbeth. 5. Dormida generalitzada.
Escriuria el comentari amb llenguatge de Macbeth però ni jo sóc bo fent aquest tipus d’imitacions ni crec que vosaltres arribéssiu al final del paràgraf. I aquest és el gran problema de Macbeth. Un Fassbender i una Cotillard enormes són incapaços de compensar una densitat extrema que ens porta a l’esgotament. Macbeth s’envolta d’una fotografia esplendorosa i èpica però cau a l’error de no ser capaç de voler gaire més que això, perquè el tall clàssic de la pel·lícula i un ritme marcat per una èpica incessant superen tots els altres aspectes. Potser va ser un mal moment per veure-la, potser l’èpica necessita d’altres estats d’ànim. Pregunteu-ho a les tres quartes parts de l’auditori que vam ser incapaços de mantenir-nos desperts durant la travessia central de tota aquesta bogeria.

12:30 // Cafè, cervesa, hamburguesa lletja. Haiku sense haiku.

14:45 // Fires on the plain. 4. Moniatos.
Adorem en Tsukamoto i és per això que l’aguantem amb paciència. Perquè si no fóssim així de bona gent, amb molta dificultat aguantaríem una pel·lícula com Fires on the plain, on sembla que res acabi de funcionar exactament com ningú voldria. Perduda, incapaç de centrar un relat i amb una conclusió més que dubtosa, m’atreveixo només a diagnosticar el fracàs, passar pàgina i a tenir ganes de menjar moniatos.

17:15 // Men and chicken. 6. Illes daneses.
En Mads Mikkelsen és un atractiu massa sucós com per no parar atenció a les seves propostes. A més, Sitges ens ha acostumat a sorprendre’ns amb comèdies daneses inesperades. Men and chicken comença com una comèdia àcida i estranya on tot un seguit de personatges desagradables s’entrecreuen per arribar vés a saber on. I fins aquí la pel·lícula és capaç de mantenir l’interès i fer-nos esperar desenllaços meravellosos. La llàstima és que aquesta esperança es perd a la segona meitat, on un relat molt més conservador fa perdre la trempera inicial i em fa sortir de la sala amb els braços caiguts i la moral pels terres. S’havia de provar.

21:00 // Free fall. 8. Puto amo.
György Pálfi (Hukkle, Taxidermia) és un mestre retratant situacions absurdes i personatges extrems. A Free fall aplica aquest saber fer a una comunitat de veïns on cada inquilí és una mica més estrany que l’anterior. Una premissa tan bàsica com efectiva que dóna un resultat irregular però que a estrones frega la genialitat amb escenes i situacions extremadament hilarants.

00:00 // Sembla que tot el dia ha estat una excusa per aguantar fins la projecció de Free fall. I és així com els fiascos també han valgut la pena.