Sitges 2015. Dia 4

DILLUNS 12 D’OCTUBRE DEL 2015

Aplaudiments lefosos

07:15 // Que n’és de dura, la vida.

08:15 // Anàvem massa ràpids i sembla ser que això als mossos no els hi ha agradat gaire.

08:30 // Maggie. 4. Ridiculesa.
La nova moda és fer que tot allò que havia estat sèrie B i no havia interessat a cap circuit comercial durant dècades ara s’elevi com a metàfora de la societat humana i, un pas més enllà, de la pròpia vida en sí mateixa. A Maggie, en Schwarzenegger és el pare d’una nena infectada amb un virus zombie i la pel·lícula descriu el procés familiar i social que travessen des de la infecció a la transformació. Lenta, repetitiva i sense cap mena de voluntat de sortir d’uns paràmetres extremadament clàssics del dramatisme, es recolza en una bona fotografia per voler-ho ensenyar tot ben bonic i potser fer-nos saltar alguna llagrimeta de co-responsabilitat. Però aquests tipus de maquillatges ja no colen.

10:30 // Love. 8. Formalitat i corregudes.
De Love se n’ha dit moltes coses i encara més que se’n diran perquè Gaspar Noé (Irreversible, Enter the void) ha portat la que s’ha guanyat a pols ser anomenada la pel·lícula pornogràfica del festival de Sitges 2015. Però provocacions al marge, tingueu clares dues coses: Love és formalment meravellosa, visualment preciosa i té el primer 3D que trobem encertat i interessant. Aplaudiments de l’Auditori inclosos.

13:00 // La Hispanidad no ens deixa menjar pinxos. Plego per avui en un enèrgic senyal de protesta.