Sitges 2015. Dia 3

DIUMENGE 11 D’OCTUBRE DEL 2015

Sort en tenim d’en Kaufmann

07:15 // Son. Per què m’ho faig això, estant de vacances?

8:30 // Anomalisa. 7.5. Quotidianitat.
Que torni en Charlie Kaufmann (Being John Malkovich, Eternal sunshine of the spotless mind, Synecdoche New York) sempre és una bona notícia. El seu retorn potser és només la reutilització de totes les idees que l’han portat fins aquí, però Anomalisa respira una meravellosa barreja de quotidianitat i tedi social que espanta tot i la distància d’uns ninots que acabem sent nosaltres mateixos.
Torna, i marxa de Sitges amb -de nou- la nostra admiració i amb el premi a millor pel·lícula de la secció Noves Visions One.

10:15 // We are still here. 7. Barbacoa.
Hi ha gèneres del terror que repeteixen pel·lícules infinitat de vegades i que per aquest motiu tenen només dues opcions per no avorrir-nos com a ostres amb la mateixa història de sempre: o sang i cervesa o un toc que fa que la mateixa repetició de sempre sigui lleugerament especial. És obvi que la segona opció és la més complicada i més procliu al fracàs, però si surt bé ens pot deixar amb molt bon sabor de boca tot i potser no ser res de l’altre món. Per sort, aquest és el cas de We are still here, on la casa encantada de sempre troba una manera diferent de fer barbacoes amb els nous habitants. Sorpresa més que agradable i calentona.

12:45 // Love & Peace. 2. La bona.
En Shion Sono (Guilty of romance, Why don’t you play in hell?) va passar per Sitges a recollir la Màquina del temps, premi honorífic del festival, i a canvi ens hi va deixar dues pel·lícules horribles. Love & Peace és la bona i ens parla d’un home molt desagradable que es fa famós gràcies a la seva tortuga mutant i a l’esperit del Nadal.

14:45 // Tag. 1. La dolenta.
No tinc paraules per expressar com de desastrosa és Tag. Després d’un bon inici -bé, només d’una bona escena inicial-, tot es perd en un camí que només podria descriure amb insults i moltes merdes. Tractar-nos de tontos i Tag vindria a ser la mateixa cosa. A la merda, Shion Sono.

16:45 // The hallow. 6. Irlandesos.
I tornant a les pel·lícules de terror que es repeteixen, el que ens ocupa ara és un cas agredolç. The hallow funciona molt bé quan ens presenta el bosc i tota la mitologia que hi ha al seu interior, tot posant-nos en tensió esperant un desenllaç fatal. Però aquest desenllaç fatal acaba sent el mateix de sempre o potser una mica pitjor. Una llàstima perquè la primera meitat és més que gaudible.

18:45 // Fujo. Cinc pel·lícules seguides em fan desitjar anar a la recerca de les hores de son perdudes.