Sitges 2015. Dia 2

DISSABTE 10 D’OCTUBRE DEL 2015

L’aterratge

06:00 // Agafo un tramvia.
06:34 // Agafo un tren.
07:27 // Agafo un autobús.
09:30 // Agafo un avió.
11:30 // Agafo un tren.
11:48 // Agafo un altre tren.
12:25 // Maleta i jo correm per Sitges.
12:40 // Ja sóc acreditat.

12:45 // Knock knock. 6. Això no està funcionant.
Si bé l’Eli Roth ens prepara una pel·lícula deliberadament menor que gira al voltant d’unes noies de bon veure que entabanen un Keanu Reeves sense gaire enteniment, Knock Knock no és capaç de satisfer els mínims i, tot intentant divertir, posar en tensió i fer una crítica idiota sobre el que ens envolta, no aconsegueix acontentar a ningú.

14:45 // En Keanu ens obliga a beure cervesa. És la primera del Sitges 2015 i també inclou els primers olis horribles del bar de l’Auditori.

16:45 // Turbo kid. 5. Migdiada.
Turbo kid arriba tard, amb actitud passota i una mica passada de voltes a la moda de re-fabricar èxits vuitanters, però el premi del jurat carnet jove i el premi a la millor música sap guanyar-se el públic amb objectes icònics, idees estrafolàries, personatges sense solta ni volta i una travessia fins a la lluita impossible final que ja volguessin tenir altres bromes cinèfiles del mateix estil.

18:45 // Preparació mental per una de les pel·lícules més esperades (amb cervesa).

20:45 // Le tout noveau Testament. 8. Màgia.
Déu existeix i viu a Brussel·les. Jaco Van Dormael (Toto le héros) torna amb una petita història on Déu és un maltractador compulsiu i la filla decideix escapar-se de casa per trobar nous apòstols i així complementar les aventures del seu germà Jesús. Divertida, detallista i pertorbadora a parts iguals, cau en l’error de ser excessivament naïf i solucionar-ho tot de manera massa simple. Però passar-ho pipa durant les pràcticament dues hores que dura també és un valor a tenir en compte.

23:00 // Absolutely Anything. 6,5. Terry Jones.
D’Absolutely Anything, després d’uns mesos en recordarem una sola cosa: en Terry Jones rondava per allà. Perquè la resta és amena i agradable -tot i no encertar-la ni amb el tempo ni amb la gràcia- però ni sorprèn ni aconsegueix fer-nos pensar que en Simon Pegg ha estat aprofitat tal i com mereix -perquè ell sempre mereix més-.

01:30 // En Pere s’ha equivocat i ens ha portat a dormir a l’Hotel Arts. Catxis la mar salada.