Sitges 2014. Dia 9

DISSABTE 11 D’OCTUBRE DEL 2014

06:45 // Últim dia i això no són hores.

08:00 // A / Comencem amb la pel·lícula de clausura. En Joe Dante ens presenta la seva última tonteria: Burying the ex 6/10. I com a tonteria que és, no cal valorar-la massa profundament, però un consell sí que us el donaria: mireu-vos-la amb carinyo perquè rere totes les seves parides (i que n’Anton Yelchin s’està quedant calb!) hi ha una bona autoparòdia i unes ganes fantàstiques de fer el gamberro. Que és buida i va tard? I tant. Però a vegades cal demanar poc per obtenir uns quants bons riures.

Burying the ex

10:00 // A / Comencem a rememorar clàssics. Després de conquerir el món amb The exorcist i The french connection, en Friedkin es va decidir a fer un remake molt personal de Le salaire de la peur. Sembla ser que Sorcerer 8/10 no li va acabar de sortir bé comercialment (i és, fins a cert punt, fàcil d’entendre), però més enllà d’aquesta excessiva construcció de personatges i d’aquest rocambolesc puzle muntat per afegir metratge a una història senzilla, us he de dir que Sorcerer em va semblar espectacular. Potser l’enorme pantalla i el meravellós equip de so de l’auditori hi van ajudar, però les escenes centrals de camions van ser, tensional, visual i sonorament, excel·lents. Quin fart de gaudir.

12:10 // No us ho creureu però per la següent toca guardar deu butaques a l’auditori. Això és la guerra!

Gremlins

12:30 // A / I el segon clàssic del dia. Gremlins 8.5/10 és aquella meravelleta melancòlica que ens porta a quan érem petits. I en certs moments peca de ser excessivament vuitantera. Però què collons. Ja sigui per en Guizmo i com mou els ulls i toca les tecles, ja sigui per l’escena de la cuina, o la blancaneus del cinema. Per la senyora dolentota, pel gos, per les crisàlides gremlins, pels invents desastrosos o pel senyor xinès estereotípic. Gremlins mola tant que és difícil parar d’enumerar-ne coses. Així que millor que pari i que la torni a mirar.

14:30 // Viure fora de Catalunya porta a situacions curioses com ara fer veure Gremlins a tota la família i amics a l’auditori de Sitges. I sembla que ells també ho han passat pipa. Ara toca un bon dinar.

18:00 // P / Quan entrem a The tribe 6/10 he perdut una mica el compte de les cerveses i de les pel·lícules i del tot. Sitges és a punt d’acabar i he deixat pel final una història de sordmuts ucraïnesos que ha meravellat pels festivals per on ha passat. La seva cruesa queda patent en tots i cada un dels aspectes de la pel·lícula. No és només grisa i seca sinó que a més, la decisió de no subtitular en cap moment el llenguatge de signes la fa infinitament distant. Una distància que em fa pensar que l’aposta és arriscada perquè voler estar tan lluny pot donar una importància infinita a les coses però també et pot deixar enrere. Amb mi ho va fer. La cruesa de The tribe em va semblar impostada, la solució adoptada, exagerada, i tot i que l’aposta em sembla interessantíssima, la distància em va fer estar terriblement lluny.

The tribe

20:30 // Sitges 2014 arriba a la seva fi. El balanç és curiós perquè tinc la impressió d’haver vist prou bones pel·lícules i poques coses horribles, però res d’excepcional. Potser és perquè el cansament ara mateix em guanya i demà a les 8 del matí tinc un vol que em porta de tornada cap a Basel. Allà, després de dormir totes les hores possibles i més, ja faré balanç. Perquè fer balanç de Sitges és com fer veure que hi tornes i això sempre és guai.