Sitges 2014. Dia 8

DIVENDRES 10 D’OCTUBRE DEL 2014

06:45 // Sona el despertador i decideixo saltar-me It follows. És una pena però [sona música èpica] ja és el penúltim dia i les forces no acompanyen.

08:30 // Un dia que puc dormir i ara fan obres al carrer. [Música de tensió] Sa puta mare.

11:30 // R / Torna en Kevin Smith després de reconvertir-se i guanyar Sitges 2012 amb Red State. I ho fa adaptant una història esbojarrada de visites al Canadà. De Tusk 8/10 és millor que us n’expliqui el menys possible, però us diré que tot i tenir greus problemes per mantenir la unitat del metratge quan es posa a bromejar excessivament, Tusk mola. Mola pels canadencs, mola per aquest aire gamberro desacomplexat, mola per les amputacions, mola per les aranyes i mola per un Michael Parks magnífic.
#walrusyes

Tusk

13:15 // Entrepà de truita i cervesa al bar del retiro. No, no entrepà de cervesa i truita sinó entrepà de truita i cervesa per separat. Cervesa.

14:15 // A / S’ha instaurat una espècie de moda en la qual s’intenta explicar el gènesi d’una malaltia des d’una vessant molt personal i apropant-se al cinema d’autor. When animals dream 3.5/10 ho intenta fer amb una espècie de dones-llop peludes però fracassa estrepitosament. Potser no és tan fàcil retratar les coses amb paciència. De l’aproximació intimista al tedi i l’avorriment només hi ha un pas i per molt que les intencions siguin digníssimes, el que fa When animals dream és un intent de transcendència pedant que acaba molt malament i amb mi (i mitja sala) dormint la migdiada al pati de butaques.

When animals dream

16:00 // A / La transcendència ens encega. Moltes pel·lícules intenten arribar-hi i, com en l’exemple anterior i com en tants d’altres, el fracàs és monumental. La gràcia de What we do in the shadows 8/10 és precisament no pretendre gaire i tot i així fer les coses ben fetes. Que vol ser un fals documental sobre el dia a dia d’uns vampirs que comparteixen pis? Ho aconsegueix. Que vol, modestament, fer-nos riure amb els gags tontos? Ho fa.
Però per sobre de tot ho fa amb criteri. Estereotips ben utilitzats, bromes enormes en el moment correcte i uns vampirs que ja porto ben a prop de l’artèria aorta. Que xuclin si volen, collons, que bé que s’ho mereixen.

18:00 // Abandono Sitges per penúltima vegada aquest any. Uns quants gintònics m’esperen a Calafell.