Sitges 2014. Dia 1

DIVENDRES 3 D’OCTUBRE DEL 2014

6:59 //  F5 F5 F5 F5 F5. El mètode de reserva d’entrades per a acreditats no canvia ni de mètode ni, sobretot, d’hora. Comença Sitges 2014.
Però la reserva a hores intempestives no és l’única cosa que ens fa mandra. Podríem confirmar que [REC]4, la pel·lícula d’inauguració, ens en fa fins i tot més. Així que tornem al llit sense massa sentiment de culpa.

12:38 // Ja som a Sitges. Tenim pressa així que la primera cervesa l’haurem de fer mentre caminem ràpid camí de l’Auditori. Visca!

12:43 // L’acreditació ja penja del coll. S’ha de suar degudament i no me la trauré ni per dutxar-me ni per dormir durant els següents 9 dies.

13:15 // A / Tenia les expectatives excessivament altes per The Babadook 7.5/10. L’actriu principal no dóna la talla i la conversió i canvis en els personatges no és tan creïble com tot plegat es mereix. Tot i així, és excel·lent en tensió i caracterització, cosa que la fan molt més que interessant.

The Babadook

15:30 // L’estómac comença a cridar. Anem a encetar temporada d’entrepans al bar del Retiro. El primer que haurem de fer a l’entrar a la sala serà agafar lloc però tot just després tocarà córrer cap al lavabo.

16:45 // R / Predestination 7/10 és un d’aquells thrillers temporals espaterrants que em fan tanta ràbia. És atractiva, té tot de sorpreses i tot quadra a la perfecció. El meu cap pensa que és massa bonic per ser del tot real, suposo.

18:15 // R / Space Station 76 8/10 té robotets simpàtics, una estació espacial amb llocs, botonets i personatges d’allò més interessants i és capaç de saber exactament quan fer gràcia i quan posar-te en el compromís de no saber si riure o plorar. Però per sobre de tot, té allò que alguns en dirien màgia. O química. O que, simplement, tot estigui fet amb un un carinyo i amor pel gènere que és capaç d’alegrar el dia.

20:30 // Primera visita al restaurant basc dels pintxos. Ens estem polint tots els llocs on tornar i tota la cervesa de Sitges en el primer dia. És l’única manera d’aguantar la idea suïcida de voler començar el festival amb la marató del Retiro.

00:30 // R / “Bona nit Xíxes!”

00: 50 // R / Pels curts, a Sitges, hi ha dues dites. La primera, “curt de Sitges, curt de merda”. La segona, “sort que un curt és curt”. Doncs bé, Nightsatan and the loops of Doom 2.5/10 i els seus sons paranoics dura pràcticament mitja hora. Mitja terrible i inacabable hora.

01:20 // R / Fa uns quants anys, també en una marató de Sitges, vam tenir l’enorme plaer de veure l’opera prima del director de Nymph 1/10. Turistes tontos i sirenes assassines. La decisió de dormir-la va tardar el generós temps de vint minuts a arribar.

02:55 // R /Algú ha pensat l’ordre de les pel·lícules d’aquesta marató només per putejar al públic. No hi ha altra raó per començar amb tanta merda i fer-nos esperar per quelcom bo. Wolfcop 2/10 és un desastre te la miris per on te la miris. Wolf. Cop. Desastre fins i tot si un senyor home llop policia alcohòlic s’acaba convertint en l’heroi de la ciutat. Em ve son només de tornar-hi a pensar.

Premature

04:25 // R / Per sort, i finalment, arriba Premature 6.5/10. Atrapat en el temps entre ejaculació precoç i ejaculació precoç, falla per uns quants cantons i és innecessàriament grollera o sentimentaloide depenent del moment, però per sobre d’això és una gamberrada divertida plena de referències adolescents i pèrdues de control generalitzables que per una vegada es poden intentar corregir. Perfecta per a marató, ben marinada amb una mica de cervesa.

05:55 // R / Fugim de Knights of Badassdom. En Peter Dinklage ens crida fort però no pot competir amb els crits que en aquest moment ens està fent el llit.

06:59 // R / Per fi som a Barcelona. Aparquem a correcuita i arribem just a temps a l’ordinador per poder tornar a fer F5 F5 F5 F5 F5 i aconseguir les entrades que volem.

07:01 // R / Ja va sent hora d’anar a dormir un parell o tres d’hores.