Der Himmel über Berlin

El cel és ple d’esperances, de ganes de canviar, evolucionar, enamorar-se i, fins i tot, triomfar. En Wim Wenders aconsegueix, en tan sols 30 minuts de pel·lícula, mostrar i posar a flor de pell tots aquests sentiments amb una mestria enorme.

Acompanyat per tots aquests passejos d’àngels, aquests vols de pell de gallina per l’espectacular biblioteca de Berlin de Scharoun (escena des d’ara inexcusable) i aquests personatges turmentats amb tots aquests bris d’esperança. Menys un.

Llàstima, però, que tota aquesta intensitat es desfaci i sigui incapaç d’aguantar a partir de mitja pel·lícula. No poder aguantar és en certa manera excusable, però d’haver-ho aconseguit ara estaríem parlant d’una obra cinematogràfica descomunal.