Сталкер (Stalker)

No descobreixo res si dic que a la vida es cometen molts errors. Tampoc és cap novetat dir que allò realment important no és haver-los comès sinó solucionar-los.
Com fer-ho, com deixar enrere els errors, entra dins l’elecció personal de cadascú; però no descarto que el camí sigui l’entrada a la Zona, confrontant ciència i fe, esperança i resignació, egoisme i altruisme, control i inestabilitat, improvisació i haver de pensar cada passa dues vegades.
Un dels meus errors ha estat no veure Stalker fins avui. No haver pogut gaudir d’aquest guió, d’aquest ritme, d’aquesta fotografia, d’aquesta ambientació, d’aquest fluorescent pampalluguejant, d’aquestes rajoles, d’aquest joc canviant, d’aquest tren que passa i no para, d’aquestes crosses i d’aquests gots, d’aquest blanc i negre i d’aquest color.
Però ja he anat camí de la Zona.